El viatge...

Un tebi capvespre d’estiu, en Quimet Jane em porta a navegar amb la seva barca de pesca lleugera (en Quimet era un pescador de Calella, patró d’un bou enorme que feia pesca d’altura professional).

Navegàvem plàcidament i em portava a una cala propera. Allà fondejaríem, jo em banyaria. Potser pescaríem quatre peixos de roca al volantí. No recordo que mai en Quimet es banyés: ell era un home de mar, no un estiuejant com jo!

Pel camí, nombroses barques motores ens van creuar, en rumb oposat, ràpides. En Quimet les deia «batedores». Nosaltres, xup-xup, fruint del moments.

Aleshores, em diu: «mira'ls,quan ells ja tornen, nosaltres ens queda un bon camí per gaudir, oi?»

«El camí es la recompensa» La dita, d’origen xinès, va ser importada per Steve Jobs. Bon exemple. The journey is the reward.

Ara que soc gran, recordo en Quimet. Tenia tota la lògica del món!

Avançar serenament, que cada moment es molt valuós.

«No et quedis atrapat en el dogma. El dogma es viure amb els resultats que han pensat els altres»